57 de setembre

Sempre he pensat que l’agost és mentida. Amb horaris relaxats, calor insuportable, mosquits afamats, merescudes vacances, migdiades suades, la vida social. Trenta-un dies sense rutina o amb una d’estrena i data de caducitat. Un mes sencer de desconnexió de la vida real, la que es viu cada dia, la que s’ha de poder viure cada dia.

Continua llegint a Catorze, Cultura viva.

Deixa un comentari