És admirable la persistència de les tares. Si fos només la meitat de tossuda que les meves, tindria, segurament, una altra biografia. O la mateixa en línies mestres, però més nodrida, amb més sentit, s'hi endevinaria una voluntat i una força que no tinc. O potser sí, em concedeixo, però qui sap on. La tara, … Continua llegint No molestar
Sempre he pensat que l’agost és mentida. Amb horaris relaxats, calor insuportable, mosquits afamats, merescudes vacances, migdiades suades, la vida social. Trenta-un dies sense rutina o amb una d’estrena i data de caducitat. Un mes sencer de desconnexió de la vida real, la que es viu cada dia, la que s’ha de poder viure cada … Continua llegint 57 de setembre
Cada dia parles i expliques i t’expliques, i mires de trobar la paraula justa. Més precisa, que il·lumini fidel els contorns del que vols dir. Que no deixi un marge. Òptima. Cada dia fas aquesta cal·listènia mental però se t’escapa la paraula cosa. Moltes coses, massa vegades, coses cada dia. Potser cosa és la millor paraula per a … Continua llegint La paraula imprecisa
Em costa molt tenir idees. Per ser franca, i si m’ho miro amb perspectiva, les idees no han sigut mai el meu fort perquè als pensaments els cal una capa de vernís lluent per ser idees, una forma, un acabat mental. Jo tinc intuïcions, potser idees sobre idees, que tenen pes però els límits desdibuixats … Continua llegint Amb vernís lluent
Diu un proverbi xinès que si vols ser feliç una hora, t’emborratxis, si vols ser feliç durant un any, et casis, i si vols ser feliç tota la vida, facis créixer un jardí. L’he trobat també com a dita popular danesa –sorpresa– i hi ha certa controvèrsia, no amb el sentit del proverbi, sinó amb … Continua llegint Esqueix
Un tros de fil pot desencadenar un món.Joan Miró Corre una frase: «Trobar algú llegint un llibre que t’agrada és veure un llibre recomanant-te una persona.» Se m’ha aparegut periòdicament a Twitter, amanint fotos a Instagram. Segur que se n’han fet bosses i tot. Una frase farcida de la mena de mística dels llibres que … Continua llegint Un fil, un cosmos, una casa
El primer que faig és anar al diccionari. adult -a[del ll. adultus, –a, –um, íd., participi del verb adolescĕre ‘créixer’] 1 adj Pervingut al terme de la creixença, de l’adolescència.2 m i f Persona gran o adulta.3 adj BIOL Dit de l’organisme totalment desenvolupat i que pot reproduir-se. Vist, entès, soc adulta. En centímetres no creixeré més. Només passarà en plecs de pell i … Continua llegint El pla
He viscut a moltes cases. Ara, casa meva és a prop d’un dels pisos on vivia a finals dels vuitanta i repassejo les voreres (totes) i botigues (les que no han canviat) que ens feien de paisatge al binomi intermitent que fèiem amb ma mare fa trenta anys. En un dels aparadors, feia cantonada, entre … Continua llegint El que no es fa servir
A tallar bé els formatges, al formatge amb codonyat. A explicar les coses bones. A tenir a qui explicar les coses bones. A cagar-la convençuda, a cagar-la com menys millor. A Mompou, Debussy, Monteverdi, a Goldfrapp, Björk, Kendrick Lamar. A saber per què funcionen les coses, a saber per què no funcionen les coses. A … Continua llegint Sí
A la tristesa li va bé el silenci perquè el silenci també és música. Perquè l’àvia estimava la música i el silenci respira i dona espai. L’àvia s’ha mort i s’ha fet música. A la tristesa li va bé que cantem perquè cantar fa escalforeta. Perquè cantar i fer cantar els altres van ser la … Continua llegint Giménez
andrea jofre 